Pàgina d'inici » Música 1 » Els instruments » Instruments de vent metall

Instruments de vent metall

L’Atrapa-sons dedica el capítol “La família del metall” als instruments de vent metall, a la història de la trompa, a Peer Gynt, d’Edvard Grieg, i a una composició de Franz Liszt.

Segurament va ser d’una banya d’animal d’on van néixer el que després serien els instruments de metall. De fet, en anglès, la trompa s’anomena horn, que vol dir banya.

Els instruments de vent metall consisteixen en un tub metàl·lic més o menys llarg, enrotllat d’una forma o d’una altra. Per fer les notes hem d’allargar o acurtar el tub amb un sistema de pistons o amb una vara, i fer més o menys pressió amb els llavis sobre el broquet. L’embocadura o broquet té forma de copa i l’extrem d’on surt l’aire, que es diu campana, té forma d’embut.

El truc no és bufar, sinó saber posar bé els llavis perquè vibrin al broquet.

Sordina de trompeta

Sordina de trompeta

 

Els instruments de metall tenen un so fort i brillant, que quan convé, es pot atenuar i modificar amb la sordina. Una mena de tap que es posa a la campana de l’instrument.

 

La història de la trompa

El nom ve de l’antiga paraula grega «strombos», que vol dir «cargol de mar». És així perquè la trompa procedeix de tots els instruments que des dels inicis de la humanitat s’han fet amb banyes d’animals, cargols de mar gegants i corns de diferents tipus, que s’han fet servir per caçar, alertar d’un perill o convocar tothom. No va ser fins al segle XVII que la trompa va entrar a formar part de l’orquestra. I van descobrir, per casualitat, que posant la mà dins l’instrument en podien modificar el so. Al segle XIX s’hi va incorporar el joc de tres pistons que permet que faci totes les notes en totes les escales.

Anuncis