Música ESO

Pàgina d'inici » Música 3 » Barroc » L’òpera barroca » L’òpera bufa

L’òpera bufa

L’òpera bufa

En les primeres òperes predominaven els temes mitològics. Però cap al final del Barroc comencen a triomfar els arguments còmics que donaran lloc a l’òpera bufa.

Els arguments de l’òpera bufa són senzills i divertits i s’inspiren en la vida quotidiana, amb personatges més reals amb problemes com la gent comuna. En ells predomina l’element còmic i amb freqüència s’utilitza el dialecte napolità en els diàlegs, mentre que la trama acostuma a ser força simple i amb pocs personatges.

En un principi eren de curta durada i es representaven durant els descansos de les òperes serioses, per això  es representaven amb un decorat senzill i amb pocs personatges. Però a poc a poc comencen a interpretar-se independentment.

La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736), composta el 1733, és l’exemple més característic d’aquest gènere. En aquesta òpera on només hi ha tres personatges (i un és mut, el criat Vespone), s’explica la història d’una criada (Serpina) que acaba casant-se amb el patró de la casa (Uberto). L’òpera dura només 45 minuts i es representava en dos actes, un en cada descans de l’òpera seriosa.

Fragment de La serva padrona on podem apreciar la diferència entre recitatiu i ària:

Diverses companyies d’òpera van viatjar per Europa representant aquesta i altres òperes còmiques. A Catalunya La Serva Padrona va arribar l’any 1750, quan va ser estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona. A França va provocar l’anomenada Querelle des Boufons, una gran discussió entre els partidaris de l’òpera seriosa francesa i els seguidors d’aquest estil més modern.

Anuncis