Música ESO

Pàgina d'inici » Música 3 » Classicisme » La societat del Classicisme

La societat del Classicisme

El Classicisme és el període històric que comprèn la segona meitat del segle XVIII i l’inici del segle XIX, aproximadament des del 1750 fins el 1820.

La societat continua estant dividida en classes, amb la monarquia absoluta a dalt de tot. La noblesa continua vivint en un ambient luxós. Els músics eren considerats com uns criats al seu servei, obligats a escriure les obres que complaguessin el seu senyor.

Aquest ordre social serà dràsticament trencat amb la Revolució Francesa l’any 1789.

La presa de la Bastilla es va produir el 14 de juliol de 1789. La caiguda de la presó, símbol del despotisme de la monarquia francesa, a mans dels revolucionaris, va suposar la caiguda de l’Antic Règim i l’inici de la Revolució francesa.

D’altra banda, la burgesia organitza els seus actes musicals privats o oberts al públic amb finalitat lucrativa, el que avui en dia coneixem per concerts. Això permet que el públic tingui cada cop més accés a la musica.

A França apareix el moviment filosòfic i cultural anomenat il·lustració.

Al Classicisme en vol imitar els cànons estètics de la Grècia i la Roma clàssiques.

El Classicisme fuig d’allò artificial i superflu del Barroc, i defensa la bellesa de la naturalitat a les obres d’art. Així, les obres musicals clàssiques són senzilles i fàcils d’escoltar, però d’una gran perfecció i bellesa.

Anuncis