Música ESO

Pàgina d'inici » Música 3 » Classicisme » L’òpera del Classicisme

L’òpera del Classicisme

Durant el Classicisme hi haurà un gran desenvolupament de l’òpera i acabarà imposant-se l’òpera bufa, front a les òperes amb
arguments mitològics.

Mozart utilitza la música com a mitjà per explicar els sentiments dels personatges. Algunes de les seves òperes més importants són Les noces de Figaro, Don Giovanni o La flauta màgica.

Òpera en texans, Les noces de Fígaro.

Mozart: Le nozze di Figaro, Eco la marcia

Mozart: Don Giovanni, La ci darem la mano


Mozart: Die Zauberflöte, Pa-Pagena! Pa-Pageno!

Un destacat compositor d’òpera va ser el valencià Vicent Martín i Soler (València, 1754 – Sant Petersburg, 1806), famós per les seves més de trenta òperes estrenades a Nàpols, Viena i Sant Petersburg. La seva òpera Una cosa rara (1786) va tenir un èxit extraordinari.

Anuncis