Música ESO

Pàgina d'inici » Música 3 » Edat Antiga » El pensament musical grec

El pensament musical grec

Música i números

Segons Pitàgores (582 – 496 aC) la música era inseparable dels números, els quals eren la clau de tot l’univers espiritual i físic. Pitàgores va experimentar amb el monocordi (instrument d’una sola corda) i va descobrir les relacions numèriques entre les notes de l’escala musical.  El filòsof Boeci (s VI) explica com Pitàgores va descobrir les proporcions de les consonàncies:

“Un dia Pitàgores va passar per davant d’una ferreria, i va escoltar el so que emetien els martells en colpejar l’enclusa. Va sentir meravellat que cada martell feia una nota diferent. Reflexionant una estona va arribar a la conclusió que la força física dels ferrers n’era la causa de la diversitat de sons, i per comprovar-ho els va demanar que s’intercanviessin els martells. Però la qualitats dels sons no depenia dels músculs del homes, doncs persistia després l’intercanvi. Pitàgores va examinar el pes dels martells, i dos d’ells, que pesaven un el doble que l’altre, produïen la consonància de l’octava. Un tercer martell el pes del qual estava en proporció 4:3, una quarta, i un quart martell que estava en la proporció 3:2, una cinquena.”

En realitat Pitàgores va fer els seus experiments amb un monocordi, un instrument amb una sola corda tensa.

 

Música i astronomia

Ptolomeu (85 – 165 dC)

La música tenia una estreta relació amb l’astronomia, com ho demostra el fet que el principal teòric musical, Ptolomeu (85 – 165 dC) fou també el principal astrònom. Es creia que les lleis matemàtiques que hi ha als intervals musicals eren iguals que les dels cossos celestes, i que certs modes i notes es corresponien amb determinats planetes, les distàncies entre ells i els seus moviments. Plató ho explica al mite de La música de les esferes, música sublim mai escoltada pels homes…

…fins ara:

 

Música i poesia

Erato, musa de la Poesia lírica

Per als grecs música i poesia eren el mateix. Poesia lírica significava poesia cantada amb la lira. Els grecs no tenies cap paraula per referir-se a l’art de parlar sense música.

 

Música i ànima

La música tenia qualitats morals i podia afectar el caràcter i comportament. La música penetrava en l’anima, d’aquí els miracles mitològics. La música imitava les passions o estats d’ànim (dolçor, ira, valor, temprança, i els oposats), per tant, quan hom escolta una música que imita certa passió, resulta envaït per aquella passió. Així doncs, si durant molt de temps hom escolta música que desperta passions innobles, el seu caràcter es tornarà innoble, i a l’inrevés, si hom escolta la classe idònia de música, es convertirà en la classe idònia de persona.

 

Música i educació

L'Escola d'AtenesL’Escola d’Atenes, de Raffaello

Tant Plató com Aristòtil estaven d’acord en que la manera de produir la classe “idònia” de persona era mitjançant un sistema d’educació pública, els pilars del qual fossin la gimnàstica i la música, la primera per al cos i la segona per a la ment. Però havia d’haver-hi un equilibri entre aquests dos elements: massa música tornaria l’home efeminat o neuròtic, i massa gimnàstica el tornaria incivilitzat, violent i ignorant.

Anuncis