Pàgina d'inici » Música 3 » Edat Antiga » La música a l ‘Antiga Grècia

La música a l ‘Antiga Grècia

La cultura occidental té innegables vincles amb les antigues Grècia i Roma. Els seus ideals de bellesa i art van tenir allí el seu origen. La filosofia es va basar en la de Plató (427 – 347 aC) i Aristòtil (384 – 322 aC). La literatura, la poesia i el drama europeus es van construir a partir de les antigues tradicions gregues i llatines. Des de l’Edat Mitjana, Europa i després Amèrica han recorregut a Grècia i Roma per instruir-se i inspirar-se.

El Partenó d’Atenes i el Capitoli a Washington. S’assemblem?

 

El Partenó d’Atenes (segle V a.C.)

 

El Capitoli dels EUA, a Washington (acabat l’any 1800)

 

Però en la música no va ocórrer ben bé així. Els artistes medievals i renaixentistes no van tenir l’oportunitat d’estudiar i imitar la música grega, ja que no es coneixia ni un sol exemple de música grega o romana. Tot i així, sí que es coneixia la teoria musical grega, com els modes o escales, que es van utilitzar en la música medieval.

Es conserven una seixantena de fragments musicals grecs, malauradament molt incomplets:

  • trenta-set notes de l’Orestes de Eurípides (485-406 aC),
  • unes vint notes d’Ifigènia en Àulide, del mateix autor,
  • els Himnes de Delfos,
  • dos himnes del segle II aC dedicats a Apol·lo,
  • i al Museu del Louvre s’ha trobat un fragment d’un extracte de la tragèdia Medea, del dramaturg Carcino.

Han sobreviscut poques peces íntegres:

  • com el denominat Epitafi de Seikilos (segle II aC), la cançó més antiga que s’ha trobat completa a tot el món,
  • alguns Himnes de Mesomedes (músic habitual del emperador Adrià) que han arribat als nostres dies gràcies a manuscrits medievals,
  • i algunes peces instrumentals anònimes.

 

Anuncis