Pàgina d'inici » Música 3 » Edat Mitjana » La música profana medieval

La música profana medieval

Paral·lelament a la música religiosa es desenvolupa la música profana, música no religiosa que servia per entretenir i divertir.

Sabem que a l’Edat Mitjana era habitual el cant i el ball entre la població, però que era criticat i condemnat per l’església.

No se n’han conservat molts testimonis escrits, ja que s’aprenien per transmissió oral.

Les composicions de música profana eren escasses comparades amb les de música sacra o religiosa.

Les poques cançons s’han conservat gràcies als cançoners, recopilacions manuscrites posteriors de mitjans del segle XIII

Característiques de la música profana
  • Temàtica no religiosa.

  • Autors coneguts.

  • Cant monòdic o monofònic.

  • Utilitza els modes.

  • Amb ritme.

  • En llengua vulgar de cada lloc.

  • Cantat per homes o dones.

  • Amb acompanyament instrumental.

 

Els intèrprets

Els trobadors

Els trobadors eren poetes cantants de classe social alta, cavallers, nobles, fins i tot reis i dones (trobairitzs), que componien i interpretaven les seves pròpies cançons. Actuaven als palaus i en ambients cortesans.

El tema principal dels seus poemes era l’amor cortès, on es lloen les virtuts de la seva estimada dama i el seu amor impossible.

Els primers trobadors eren d’Occitània (sud de França) i escrivien en occità o llengua d’oc.

Llista de trobadors

Els joglars

Els joglars eren rodamons, de classe social baixa, meitat poetes meitat saltimbanquis i malabaristes que anaven d’un lloc a altre divertint el públic. En les seves actuacions barrejaven les cançons amb la narració de gestes èpiques i jocs malabars.

El tema principal era la cançó èpica, poemes èpics narratius que relataven les gestes de cavallers medievals.

No eren autors de les cançons. Cantaven cançons de trobadors o que havien aprés d’altres joglars.

Els goliards

Els goliards eren clergues que abandonaven la vida religiós per dedicar-se l’ofici de joglar.

Cantaven i recitaven en llatí i en llengua vulgar

El seu repertori era molt variat, des de l’amor cortès fins poemes satírics o grollers.

Els Carmina Burana

Els Carmina Burana són una col·lecció de cants goliards dels segles XII i XIII, que s’han conservat en un únic còdex trobat el 1803 a l’abadia de Bura Sancti Benedicti, a Baviera (Carmina Burana significa cants de Bura).

El còdex recull un total de 300 poemes, escrits majoritàriament en llatí, però també en un dialecte del germànic i del francès antic. Als poemes es parla del gaudi per viure, de l’interès pels plaers terrenals, de l’amor carnal, del gaudi per la natura i s’hi fa crítica satírica dels estaments socials i eclesiàstics.

Al segle XX el compositor alemany Carl Orff (1895-1982) va escriure la seva obra Carmina Burana basant-se en 25 poemes extrets del manuscrit de Bura.

Dos trobadors famosos

Berenguer de Palou (1150-1185) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló. Fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes.

Es conserven nou composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de les anotacions musicals; això el converteix en un dels pocs trobadors catalans dels quals es conserva la melodia de les seves cançons.

Una de les composicions més conegudes de Berenguer de Palou és Tant m’abelis.

I.
Tant m’abelis joys, et amors e chans,
Et alegrier, deport e cortezia,
Que’l mon non a ricor ni manentia
Don mielhs d’aisso.m tengures per benanans;
Doncs, sai hieu ben que midons ten las claus
De totz los bens qu’ieu aten ni esper,
E ren d’aisso sens lieys non puesc aver.
I.
Tant m’agrada la joia, amor i cant i alegria,
diversió i cortesia,
que al món no hi ha riquesa
ni cabdal que em fessin sentir més benaurat;
doncs, bé sé jo que la meva dama té les claus
de tots els bens que jo atenc i esper,
i res d’això no puc tenir sense ella.
II.
Sa grans valors e sos humils semblans,
Son gen parlar a sa belha paria,
M’han fait ancse voler sa senhoria.
Plus que d’autra qu’ieu vis pueis ni d’abans;
E si.l sieu cors amoros e suaus,
En sa merce no.m denha retener,
Ja d’als Amors no.m pot far mon plazer.
II.
Son gran valor i sos humils semblants,
son gentil parlar i sa bella companyia
m’han fet sempre voler la seva senyoria
més que el de cap altra que hagués vist després o abans;
i si el seu cos amorós i suau
en sa mercè no es digna a reternir-me,
ja d’altre Amor no em pot fer plaure.
III.
Tant ai volgut sos bes e sos enans,
E dezirat lieys e sa companhia
Que ja no cre, si lonhar m’en volia,
Que ja partir s’en pogues mos talans;
Et s’ieu n’ai dic honor ni be ni laus,
No m’en fas ges per messongier tener,
Qu’ab sa valor sap ben proar mon ver.
III.
Tant he volgut són bé i son profit
i l’he desitjada a ella i la seva companyia,
que ja no crec, si allunyar-me’n volia,
que la meva voluntat se’n pogués separar;
i si n’he dit honor ni bé ni lloances,
no crec tenir-me per gens mentider,
que amb el seu valer bé sap provar ma veritat.
IV.
Belha dompna, corteza, benestans,
Ab segur sen, ses blasm’e ses folhia,
Sitot no-us vey tan soven cum volria.
Mos pessaments aleuja mos afans,
En qu’en delieyt e.m sojorn e.m repaus;
E quan no.us puesc estiers dels huelhs vezer,
Vey vos ades en pensan jorn e ser.
IV.
Bella dona, cortesa, benestant,
amb seny segur, sens blasme ni follia,
encara que no us veig tan sovint com voldria,
mos pensaments allunyen els meus afanys,
amb què em delit i m’estic i em repòs;
i quan els meus ulls no us poden veure,
us veig encara en pensament jorn i nit.
V.
Sabetz per que no-m vir ni no-m balans.
De vos amar, ma belha douss’aimia?
Quar ja no-m cal doptar, si hie.us avia,
Que mesclessetz falsia ni enjans;
Per qu’ieu am mais, quar sol albirar n’aus
Que vos puscatz a mos ops eschazer
Qu’autra baizar, embrassar ni tener.
V.
Sabeu per què no faig volta
ni titubeig d’estimar-vos, ma bella dolça amiga?
Perquè ja no em cal tèmer, si us tenia,
que mesclàssiu falsia i enganys;
perquè m’estim més, i sols gos albirar-ho,
freturar de vós que a una altra besar, abraçar ni tenir.
VI.
Doncs, s’ieu ja.m vey dins vostres bratz enclaus
Si qu’ambeduy nos semblem d’un voler,
Meravil me on poiria.l joy caber.
VI.
Doncs, si m’arribo a veure envoltat pels vostres braços,
tal que ambdós semblem un sol voler,
em meravell d’on em podria cabre el goig.)

Raimbaut de Vaqueiras (1165-1207) fou un trobador occità. Una de les seves cançons, Kalenda Maya, dedicada a les festes de maig, on se celebrava l’arribada de la primavera, està considerada una de les millors melodies trobadoresques.

Kalenda Maya, en versió instrumental:

Kalenda Maya, cantada:

Lletra:

Calenda maia ni fuelhs de faia
ni chanz d’auzelh ni flors de gaia.
Non es qu’em plaia, pros domna gaia,
tro qu’un isnelh messertgier aia.
Del vostre belh cors
qu’em retraia plazer
novelh qu amors
m’atraia, e jaia e’m
traia vas vos, domna
veraia; e chaia de
plaia lgelos ans que’m n’estraia.

Ni el primero de mayo, ni la hoja de haya,
ni el canto de los pájaros,
ni la flor del lirio pueden alegrarme ya,
noble dama feliz,
hasta que me llegue un veloz mensajero de vuestro hermoso corazón,
que me cuente el nuevo placer para que el amor me atraiga (hacia Usted),
y yazca (con Usted)
y me dirija hacia Usted.
Dama verdadera,
y caiga el celoso herido antes de que yo renuncie a ello.

 

Anuncis