Música ESO

Pàgina d'inici » Música 3 » Edat Mitjana » L’escriptura musical

L’escriptura musical

Els inicis de l’escriptura de la música

Com ja hem vist, en la Grècia Antiga utilitzaven un sistema de símbols i lletres que els servien per representar les notes i la seva durada sobre el text d’una cançó. Se’n deia notació alfabètica.

Un dels exemples més antics que hi ha és l’Epitafi de Seikilos:

El coneixement d’aquest tipus de notació es va perdre, com gran part de la cultura grega, així és que durant molts segles no hi va haver cap sistema de notació musical. Els cants s’havien de recordar i transmetre a les generacions posteriors.
Avui en dia als països de parla alemanya i anglesa s’utiliza la notació alfabètica:
A (la)    B (si)    C (do)    D (re)    E (mi)    F (fa) G (sol)

Cap el segle VIII o IX van aparèixer els neumes, una mena de notes que es posaven més a munt o més avall sobre les síl·labes del text, sense cap línia, i servien com a orientació als qui ja coneixien la música, per poder cantar la peça. Els que no la coneixien no podien cantar-la, ja que aquests signes no donaven la informació precisa sobre l’altura i durada de les notes.
Partitura escrita amb neumes

Posteriorment, al segle X es van col·locar línies horitzontals per indicar amb més exactitud l’altura de les notes.
Pertitura amb neumes i una línia

I finalment, el monjo Guido d’Arezzo (991/992 – després de 1033) va decidir utilitzar un sistema amb quatre línies (tetragrama), posant les notes tant a les línies com als espais. El text anava a sota del tetragrama.

Partitura gregoriana en tetragrama

A més, Guido d’Arezzo va donar a les notes el nom que coneixem actualment. Els noms els va treure de les síl·labes inicials d’un himne a Sant Joan Baptista, Ut queant Laxis, on cada vers començava amb la nota immediatament superior de l’escala. Així, va anomenar cada nota amb la síl·laba amb la qual començava cada vers.

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum,
Solve polluti
Labii reatum,
Sancte Ioannes.

La setena nota de l’escala (si), es va afegir al segle XVI unint les inicials de Sant Joan (Sancte Ioannes).
A finals del XVII la nota UT es va canviar per DO.

Himne a Sant Joan Baptista