Música ESO

Pàgina d'inici » Música 3 » Edat Mitjana » Polifonia medieval

Polifonia medieval

(Polifonia: ‘poli’ = moltes; ‘phone’ = veu)

Després de segles cantant les mateixes melodies monofòniques, al principi del segle X comencen a escriure’s cants a més d’una veu, cants polifònics.

La monofonia del cant gregorià, senzill i auster, representa en la música el que l’arquitectura romànica significa per a l’art de la construcció.

En canvi el nou art polifònic es desenvolupa paral·lelament a l’art gòtic.

Les primeres formes polifòniques de la música occidental són:

  • L’Organum, que consisteix a afegir una nova veu sobre el cant gregorià a una distància de 4a o 5a. En l’organum primitiu, les veus es mouen per moviment paral·lel.

  • El Discantus, on les veus ja no es mouen per moviments paral·lels sinó per moviments contraris, normalment nota contra nota.

  • El Motet, compost per tres veus o més, i amb la melodia gregoriana, anomenada tenor, se situa en la veu més greu.

 

L’Organum

El primer tipus de polifonia s’anomena Organum. Sobre una melodia gregoriana anterior, anomenada tenor o vox principalis, es va afegir una altra veu, anomenada vox organalis o organum.

Hi havia diferents tipus d‘Organum:

  • Organum paral·lel
  • Organum melismàtic

A l’Organum paral·lel la vox organalis estava a distància de 4a del tenor. En aquest cant la veu principal i la veu organal comencen juntes, però de seguida se separen, fins a una distància de 4a, per acabar altra vegada a l’uníson:

A l’Organum melismàtic la veu organal és més ràpida que la principal:

O com en aquest Organum duplum de Léonin:

A la veu principal o tenor podien afegir-se més d’una veu organal, com en el Viderunt Omnes, de Pérotin:

El Motet

(Del francès ‘mot’= paraula)

El motet és una composició polifònica que s’utilitzava tant en la música religiosa com profana. La veu més greu, el tenor, també és un cant gregorià antic. Les altres veus, que no es componen alhora, tenen ritme diferent, textos diferents i fins i tot idioma diferent (en llengua vulgar). És el que s’anomena Motet pluritextual.

Aquest és un motet profà de temàtica amorosa anomenat Pucelete/Je languis/Domino.

La veu inferior és un cant gregorià antic (Domino) on s’han allargades les notes per afegir una segona veu (Je languis) amb un text diferent, en francès. Posteriorment es va afegir una tercera veu (Pucelete) amb un altre text diferent també en francès, més moguda i àgil que les dues inferiors.

Motet Pucelete Je Languis Domino

Escoltem-lo:

 

L’Escola de Notre-Dame

Léonin, a finals del segle XII, i Pérotin, a principis del XIII, són els dos primers grans noms de la història de la polifonia. Són els principals compositors de l’Escola de Notre-Dame.

La catedral de Notre-Dame a París

Anuncis