Música ESO

Pàgina d'inici » Música 3 » Renaixement » Música instrumental del Renaixement » Formes instrumentals renaixentistes

Formes instrumentals renaixentistes

Formes instrumentals del Renaixement

Durant el Renaixement apareixen i es desenvolupen noves formes musicals purament instrumentals, com el tiento, el ricercare o les variacions.

  • El tiento és una composició generalment curta, polifònica i contrapuntística. Es componia per a diversos instruments de teclat, com l’orgue o el clavicèmbal, i de corda, com l’arpa i la viola de ma (o vihuela).

Antonio de Cabezón (1510-1566) va ser un dels millors compositors espanyols del Renaixement. Va quedar-se cec quan era només un nen, aproximadament als vuit anys. Va arribar a ser músic de cambra de Carles V i anys després també de Felip II, amb els quals viatjà i va conèixer els millors músics de la seva època. Es va dedicar sobretot a la música per a teclat.

Aquí escoltem uns fragments dels tientos sobre el quart, cinquè i vuitè to.

  • El ricercare és una composició en estil imitatiu que donarà lloc a la fuga del Barroc.

Diego Ortiz (c.1510 – c.1570) fou un compositor, gambista i teòric musical del Renaixement. Va néixer a Toledo i probablement va morir a Nàpols. És conegut pel seu “Tratado de glosas” sobre l’art de la variació instrumental.

  • Altra forma instrumental renaixentista són les variacions, on el compositor es basa en una peça ja existent per ornamentar-la i modificar-la al seu gust, per demostrar el seu virtuosisme.

Variacions sobre les Folies d’Espagne, en una seqüència del film Tous les matins du Monde.

Qui realment interpreta la peça és el músic Jordi Savall (Igualada, 1941). És un músic català, especialitzat en la viola de
gamba, la direcció d’orquestra i la recerca musicològica de la música antiga. És considerat per la crítica com un del millors intèrprets de viola de gamba.

Variacions sobre Greensleeves, cançó tradicional anglesa, interpretada per Jordi Savall amb la viola de ma:

  • Estil policoral venecià.

Giovanni Gabrieli (1555?-1612), compositor venecià, va treballar com a organista i mestre de capella de la catedral de Sant
Marc de Venècia. Moltes de les seves obres van ser compostes pensant a aprofitar la ressonància d’aquest edifici, amb obres per a dos o mes cors separats, de cantants o instrumentistes, on utilitzava molt els efectes d’eco i imitació entre els cors. S’anomena estil policoral venecià.Gabrieli va ser el primer a especificar explícitament instruments, incloent grans conjunts de metall, i a incloure a la partitura indicacions dinàmiques (amb quina intensitat s’havia de tocar).En aquesta gravació d’una obra de Giovanni Gabrieli, s’intenta reproduir l’efecte d’imitació i eco que es produïa a Sant Marc de Venècia.

Anuncis