Música ESO

El Madrigal italià

El madrigal italià

El madrigal és una peça vocal polifònica de temàtica profana, on la música va molt lligada al text. El madrigal neix a Itàlia i és la forma vocal profana més important del Renaixement. La seva textura és un contrapunt complex, a quatre o cinc veus.

Els compositors més importants van ser Adrian Willaert (1490-1562), Cipriano di Rore (1516-1565) o Orlando di Lasso (1532?-1594), entre altres.

Escoltem un madrigal lent de Cipriano di Rore, Mia benigna fortuna:

Mia benigna fortuna e ‘l viver lieto,
i chiari giorni et le tranquille notti
e i soavi sospiri e ‘l dolce stile
che solea resonare in versi e ‘n rime,
vòlti subitamente in doglia e ‘n pianto,
odiar vita mi fanno, et bramar morte.
Crudel, acerba, inexorabil Morte,
cagion mi dài di mai non esser lieto,
ma di menar tutta mia vita in pianto,
e i giorni oscuri et le dogliose notti.
I mei gravi sospir’ non vanno in rime,
e ‘l mio duro martir vince ogni stile.

Un més alegre d’Adrian Willaert, Sempre mi ride sta donna debbene:

Sempre mi ride ‘sta donna dabbene
quando passeggio per mezzo la via.
La riderella, La pazzerella,
non vi ca ride, non vi ca ride.
Ha, ha , ha …
Ridemo tutti, per darle piacere.
Aquesta senyora sempre es burla de mi
quan passejo pel carrer.
L’esbojarrada, la ximpleta,
només pot riure, només pot riure.
Ha, ha, ha…
anem a riure tots per fer-la feliç.

I per últim un més d’Adrian Willaert, Vecchie letrose:

Vecchie letrose,
non valete niente
Se non a far l’aguaito per la chiazza.
Tira, tira, tir’alla mazza,
Vecchie letrose, scannaros’e pazze!
Velles bruixes malèvoles,
que no serveixen per a res.
Només per aguaitar en l’espessor.
Bateguen, bateguen, bateguen amb els seus bastons,
Rancoroses velles bruixes, assassines i boges!

El madrigal italià va tenir tant d’èxit que el seu estil es va estendre per tota Europa, i va influir en les formes de cançó de la resta de països.

Anuncis