El Miserere d’Allegri

El Miserere d’Allegri

Una de les composicions més misterioses del Renaixement és el Miserere Mei Deus, de Gregorio Allegri (1582-1652), i un dels millors exemples de l’estil polifònic del Renaixement.

L’obra s’interpretava a la Capella Sixtina, en presència del Papa, durant l’ofici de Tenebres, el Dimecres i el Divendres Sant. La interpretació es feia a la llum de tretze espelmes que representaven Jesús i els Apòstols, i que s’anaven apagant-se d’una en una fins que es quedaven a les fosques. S’aconseguia així un gran efecte teatral i misteriós.

Hi havia la prohibició d’executar l’obra fora de la Capella Sixtina (fins i tot s’amenaçava amb l’excomunió a qui la copiés), la qual cosa ajudava a crear el misteri del Miserere, la peça més preciosa i misteriosa del món.

Malgrat això algunes còpies van ser fetes. L’emperador Leopold I d’Àustria va sol·licitar i va obtenir una còpia. Tanmateix, quan la va fer executar va pensar que havia estat enganyat. El mestre de capella papal de l’època va haver de traslladar-se a Viena per explicar les tècniques d’execució i les improvisacions, els anomenats abbellimenti que mai no eren escrits, sinó que eren passats d’intèrpret a intèrpret en el cor de la Capella.

El 1770, Wolfgang Amadeus Mozart amb tan sols 14 anys, després d’escoltar-la tan sols una vegada, va transcriure l’obra de memòria, per a després fer-li correccions menors en una segona ocasió. Aquest fet és àmpliament recordat com a mostra del geni de Mozart, que fins i tot va ser fet Cavaller de l’Ordre de l’Esperó d’Or pel Papa en assabentar-se del fet. La còpia de Mozart, que reflectia les improvisacions, no ha estat conservada.


Anuncis