Pàgina d'inici » Música 3 » Romanticisme » Com és la música del Romanticisme?

Com és la música del Romanticisme?

La melodia

La melodia és l’element que hi predomina i els compositor exploren totes les seves possibilitats expressives. La melodia perfecta és la que aconsegueix transmetre els sentiments personals i emocionar l’oient.
Les melodies poden ser senzilles com aquesta de Robert Schumann (1810-1856), Escenes d’infants, De gents i països estrangers:

 

 

O complicades, però plenes de fantasia, amb ornaments, cromatismes, dissonàncies i modulacions, com aquesta Sonata en Si menor, de Franz Liszt:

 

El ritme

El ritme es converteix en un altre element expressiu. El tempo rubato consisteix a canviar per moments la velocitat de la pulsació, amb accelerandos i ritardandos, com si es tractes del batec d’un cor emocionat.
Escolta el tempo rubato d’aquest Preludi op. 28, num. 4 de Chopin:

L’harmonia

Al principi del Romanticisme continua el sistema tonal (o tonalitat) i l’ús dels acords principals (tònica, dominat i subdominant), però a poc a poc els compositors van utilitzant recursos més expressius com la modulació i el cromatisme.
La modulació consisteix en canviar la tonalitat durant una peça, de manera que els acords principals passen a ser uns altres. El cromatisme consisteix en utilitzar les dotze notes de l’escala cromàtica, és a dir, utilitzar notes que no pertanyen a l’escala de la seva tonalitat.
Observa el cromatisme en aquesta obra de Liszt, Núvols grisos:

 

La textura

Com que la melodia és l’element principal, la textura més utilitzada serà la melodia acompanyada, però amb un acompanyament més complexe, ric i expressiu.

Serveix d’exemple l’anterior Preludi op. 28, num. 4, Chopin.

 

Anuncis