Música ESO

Pàgina d'inici » Música 3 » Romanticisme » La societat i l’art del XIX

La societat i l’art del XIX

Napoléon Bonaparte el 1813, retrat de Jacques-Luis David

Napoléon Bonaparte el 1813, retrat de Jacques-Luis David

El Romanticisme apareix a Alemanya al principi del segle XIX i es difon per tota Europa. Aproximadament comprèn el segle XIX.

Socialment el segle XIX està marcat per la revolució francesa del 1789, la derrota de Napoleó el 1814, que va portar la Restauració a Europa, i les posteriors revolucions del 1820, 1830 i 1848.

El segle XIX representa el triomf de la burgesia per sobre de la noblesa. Les noves idees polítiques instaurades després de la Revolució francesa faran que aquesta classes social adquireixi mes poder polític i econòmic. Per contra, augmenta la misèria en la classe baixa. La burgesia serà la principal protectora i mecenes dels artistes romàntics. Neixen els grans teatres d’òpera, el gran públic i les grans orquestres simfòniques.

En el camp de les arts, els artistes romàntics es fixen en les emocions, passions i sentiments humans, en la fantasia, en la llibertat, en l’amor…. L’art és el mitjà pel qual l’artista expressa les seves idees i sentiments més personals. Per aconseguir-ho, els romàntics no dubten a trencar amb les normes clàssiques, i a donar lliure volada a la seva creativitat.

Per altra banda, el compositor romàntic és independent i no treballa exclusivament per cap noble (com va intentar Mozart), sinó que viu o sobreviu pel seu compte, interpretant i venent les seves obres, o component peces per encàrrec, però amb total llibertat creativa.

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona es va inaugurar el 4 d’abril de 1847. Va ser, pel seu aforament, el teatre d’òpera més gran d’Europa durant els seus primers cent anys.