Música ESO

Pàgina d'inici » Música 3 » Romanticisme » Música instrumental del Romanticisme

Música instrumental del Romanticisme

En aquesta època molts instruments es perfeccionen i adopten ja la forma que tenen avui en dia. Els de vent fusta milloren en afinació i agilitat gràcies al sistema de claus. Els de vent metall incorporen els pistons o vàlvules que permeten ja tocar l’escala completa.

També se n’inventen de nous com l’acordió i el saxofon, desenvolupat a partir de la dècada de 1840 per Adolf Sax.

Els compositors demanen als instrumentistes un virtuosisme cada cop major. El violinista Niccolo Paganini (1782-1840) o el pianista Franz Liszt (1811-1886) van ser dos grans virtuosos com ho demostren les obres que van compondre per interpretar-les ells mateixos.

Franz Liszt el 1858

Franz Liszt el 1858

Paganini i el pacte amb el diable

Franz Liszt (1811-1886). Compositor i pianista hongarès considerat un dels grans virtuosos del Romanticisme. En nombroses ocasions fou considerat el més gran pianista de l’època.
Va actuar per tota Europa amb gran èxit, fins i tot va fer concerts a València i Barcelona.
Com a compositor destaquen especialment les obres dedicades al piano.

Niccolò Paganini (1782-1840). Considerat com un dels més grans violinistes que mai han existit, Un mite sobre Paganini deia que havia venut la seva ànima al diable a canvi de la seva tècnica sobrehumana. Durant les seves interpretacions, movia els ulls de manera que l’iris s’ocultava i només se’n veia la part blanca. Les contorsions que feia al tocar, el cabell arrissat i llarg i la seua estatura van contribuir també al rumor. Tocava amb tanta intensitat que les dames es desmaiaven i els cavallers rompien a plorar de l’emoció.

La Campanella és un estudi per a piano compost per Liszt basat en un tema del Concert per a violí  nº 2 en si menor de Paganini.

Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8