Música ESO

Pàgina d'inici » Música 3 » Romanticisme » Música instrumental del Romanticisme

Música instrumental del Romanticisme

La música de dansa

El ballet rus

Al segle XIX agafa importància el ballet rus, protegit pel tsar, amb les companyies dels principals teatres russos: la companyia del teatre del Bolxoi, a Moscou; i la companyia del teatre Marinski, a Sant Petersburg.

El coreògraf més important va ser Marius Petipa (1818-1910), qui va fer les coreografies que encara es poden veure avui en dia de ballets com El llac dels cignes o El trencanous.

Piotr Ilitx Txaikovski

Piotr Ilitx Txaikovski

Piotr Ilitx Txaikovski (Vótkinsk, 1840 – Sant Petersburg, 1893), fou un compositor rus del Romanticisme. És autor d’algunes de les obres clàssiques més famoses del repertori actual, com ara els ballets El llac dels cignes i El trencanous, l’Obertura 1812, l’obertura fantasia Romeu i Julieta, el primer Concert per a piano, el Concert per a violí, o les seves simfonies núm. 4, 5 i 6 (també anomenada La Patètica).

L’educació que va rebre Txaikovski estava dirigida a preparar-lo com a funcionari, però en contra dels desitjos de la seva família, va decidir seguir una carrera musical, i el 1862 va accedir al Conservatori de Sant Petersburg on s’hi graduà el 1865.

Tot i que el seu estil presenta característiques típicament russes, les seves obres tenen una gran influència del Romanticisme europeu. La formació que va rebre, formal i orientada a l’estil musical europeu occidental, el va apartar del moviment contemporani nacionalista conegut com el Grup dels Cinc, conformat per un grup de joves compositors russos, entre els quals hi havia Mússorgski, Rimski-Kórsakov i Borodín.

 

El llac dels cignes és el primer dels tres ballets que va escriure el Txaikovski, a petició de l’Òpera de Moscou. Originalment es va estrenar al Teatre Bolxoi de Moscou el 1877. En aquell moment no va ser gaire acceptat però el 1895 es va reestrenar amb una nova coreografia, aquesta vegada de Màrius Petipà, que va assolir un gran èxit al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg. Sens dubte aquest ballet és dels més coneguts i populars del món per la seva meravellosa música.

En aquesta escena final el príncep Sigfrid apareix desesperat buscat Odette, la reina cigne encantada pel mag Rothbart, per implorar-li el seu perdó. La busca entre els cignes i quan l’entreveu envoltada per les seves donzelles la pren tendrament de la mà i li jura amor infinit. Malauradament ja és massa tard doncs Rothbart l’ha condemnat a morir si era traïda. Apareix llavors el mag, enfurismat, reclamant el retorn dels cignes. Sigfrid i Odette lluiten amb ell vencent-lo. Però és en va, l’encanteri no s’ha trencat i Odette està sentenciada a viure eternament com un cigne. Només la seva mort el podrà desfer. Així, Odette es tira al llac i Sigfrid, bojament enamorat d’ella, també s’hi enfonsa darrere. El sacrifici d’amor d’Odette i Sigfrid trenca el malefici i amb la sortida del sol els cignes recuperen la seva forma de donzella per sempre més. Sobre el llac apareixen els esperits d’Odette i Sígfrid que s’encaminen cap a una eterna felicitat.

El llac dels cignes té moltes escenes conegudes com a aquest Pas de quatre, la dansa dels petits cignes

 

També la música del tercer dels ballets de Txaikovski, El trencanous és molt coneguda per escenes com aquesta:

O per El vals de les flors:

Anuncis

Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8

Follow Música ESO on WordPress.com

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 4 other followers