Música ESO

Pàgina d'inici » Música 4 » Del Rock al Pop » La música popular urbana

La música popular urbana

Què és la música popular urbana?

Hi ha dos tipus de música: una culta o clàssica, que és la música dels grans compositors de la història, com Mozart, Bach o Beethoven; i la música popular, que per la seva simplicitat no exigeix uns grans coneixements musicals.

Dintre de la música popular també hi ha la música tradicional, transmesa de generació en generació i que forma part d’un poble; i la música popular urbana, la que es produeix a les societats urbanes a partir del segle XX, té la intenció d’arribar a tothom i és un reflex d’un moment històric determinat.

De la música tradicional no en coneixem els autors, en canvi la música popular urbana està feta per autors coneguts.

Pop vs Rock

Dins de la música popular urbana hi ha molts estils i tendències, però els termes que més n’engloben són els de música rock i música pop.

La música rock o rock and roll, és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El nom rock avui dia s’aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i un baix elèctric. El rock és un dels estils musicals claus del segle XX i s’ha dividit en múltiples gèneres i subestils. La música rock normalment té un fort contratemps, i sovint se centra en la guitarra, tant elèctrica com acústica.

La música pop (pop music, abreviació de popular music) s’origina a partir de la segona meitat del segle XX. S’orienta a un públic molt ampli amb la finalitat de ser comercialitzada i, en principi, es contraposa a la música considerada com a clàssica. No té un estil definit, però la caracteritza una melodia simple, fàcil de recordar. L’objectiu habitual d’aquest tipus de música són els adolescents. La indústria discogràfica és una de les principals interessades en la promoció de la músic pop. Per tal de fer més atractiu el producte musical s’ha recorregut de vegades a crear grups en els quals els qui realment canten no són els que apareixen davant del públic. Un exemple n’és el grup Milli Vanilli a la dècada de 1980.


Hi ha tantes característiques comunes entre el rock i el pop que, en moltes ocasions, una mateixa composició pot ser catalogada indistintament com un o altre. Existeix l’opinió consensuada que la principal diferència està en la intensitat de l’espectacle en directe i en la força i virtuosisme instrumental. El rock dóna un gran so “guitarra-baix-bateria”, amb riffs saturats i solos de guitarres penetrants, amb un gran nucli rítmic de baix i bateria, i amb veus més esgarrades. La temàtica de les lletres sol ésser més àmplia i arriscada. El pop, en canvi, no té cap estructura instrumental definida, predomina la melodia de veu sobre la resta d’instruments, i manté un clímax musical més assimilable i net.

Anuncis