Pàgina d'inici » Música 4 » Música i cinema » La història del cinema

La història del cinema

6. El cinema sonor

El 6 d’octubre de 1927 succeí un fet revolucionari per a la història del cinema: començava a parlar! La pel·lícula El cantor de jazz, d’Alan Crosland, deixava escoltar a l’actor Al Jolson cantant.
Al Jolson, amb el rostre pintat de betum per simula la imatge d’un cantant negre, ha passat a la història del cinema com una de les seves principals icones.

Per altra banda, si El cantor de jazz fou el primer film amb diàlegs, es va haver d’esperar fins a l’estrena de Lights of New York, dirigida per Brian Foy el 1928 per poder contar amb un film el qual el diàleg estigues totalment sincronitzat.

El cinema sonor no ho va tindre gens fàcil. Els estudis van haver de replantejar-s’ho tot i fer importants inversions per reconvertir-se en sonors. Els films sonors doblaven el pressupost enfront de les pel·lícules mudes, i per altra banda les cadenes d’exhibició havien de multiplicar les despeses per a adaptar-se als nous sistemes necessaris per a projectar films sonors. També els tècnics i els cineastes van haver de canviar de forma de fer i de pensar.

Els actors van haver d’aprendre a vocalitzar correctament. Molts d’ells van desaparèixer com a tals en conèixer el públic la seva vertadera veu, desagradable o ridícula, que no corresponia a l’aparença física.

Al musical Cantant sota la pluja (Stanley Donen, 1952), l’actriu Jean Hagen interpreta una estrella del cinema mut, la veu de la qual compromet la seva carrera quan arriba el cinema sonor. Els estudis decideixen doblar-la amb una altra actriu desconeguda, interpretada per Debbie Reynolds, fins que tot es descobreix.


A The artist (Michel Hazanavicius, 2011), pel·lícula muda i en blanc i negre (com a homenatge al cinema dels anys 20), l’actor Jean Dujardin és l’estrella del cinema mut passada de moda George Valentin, mentre que l’actriu Bérénice Bejo interpreta la nova estrella del cinema sonor Peppy Miller.

Anuncis

Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13